Cap de l’Agrupació Socialista de Llucmajor i regidor (1918-23), assolí una gran notorietat en defensar l’acceptació de la construcció de la Casa del Poble de Palma per Joan March. Articulista brillant d'El Obrero Balear, topà amb Llorenç Bisbal en 1922-23, quan es mostrà partidari de l’aliança amb el partit liberal contra el maurisme. Posteriorment, amb l’adveniment de la Segona República es traslladà a Palma i passà a treballar en una empresa de Joan March; fou president de l’Agrupació Socialista de Palma (1933) i membre de la comissió executiva de la Federació Socialista Balear (1933-36). Desaparegué el 1936 arran de la repressió que seguí el triomf de l’aixecament militar a l’illa.