serra de Montsià

La serra de Montsià, al seu sector central, amb la mola de Godall al fons

© Fototeca.cat

Alineació muntanyosa al S del delta de l’Ebre, que amb la paral lela de Godall, separada per la fossa d’Ulldecona (orientades de NE a SW), forma, amb les serres valencianes d’Irta i les talaies d’Alcalà, separades també per la vall d’Alcalà, la transició entre el Sistema Mediterrani Català i el Sistema Ibèric.

El Montsià, paral·lel al litoral, s’alça bruscament amb el puig de Mata-redona (619 m alt.), seguit cap al S per la Foradada (698 m), amb fenòmens càrstics, el pic de Montsià (764 m) i la roca Roja, amb un estrep meridional que és la Serreta, que sosté la vila d’Alcanar. Aquesta erecció és constituïda per calcàries cretàcies de plegament alpí, de vessants molt bruscs que faciliten l’erosió d’uns sòls prou esquelètics. Per això la vegetació forestal és escassa.