i George Edward Moore | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

George Edward Moore

filosofia filos
Filòsof anglès.
Upper Norwood, prop de Londres, 1873 — Cambrigde, 1958

Professor a Cambridge (1911-39) i director de la revista Mind en 1921-47, s’alineà amb el corrent dels crítics de l’idealisme, entre els quals Bertrand Russell i L.Wittgenstein, amb els quals posà els fonaments de la filosofia analítica, posició reflectida en els articles com The Nature of Judgement (1899) i The Refutation of Idealism (1903), que posteriorment recollí en els Philosophical Studies (1922). Tractà àmpliament de problemes ètics, que abordà des de la perspectiva de l’anàlisi lingüística, i arribà a la conclusió que el terme ‘bo’ i els seus derivats i sinònims que fonamenten els sistemes ètics, són indefinibles lògicament i copsables només de manera intuïtiva: Principia ethica (1903) i Ethics (1912). Desenvolupà una filosofia anomenada ‘del sentit comú’, que aplicà en les seves anàlisis del llenguatge corrent. Publicà també Some Main Problems of Philosophy (1953), i pòstumament aparegueren diversos reculls dels seus escrits.

Llegir més...