Format a Barcelona, en la seva primera època fou molt influït pel Modernisme. Fou un quant temps arquitecte de Gandesa i Tortosa, i a València féu edificis importants, com l’asil de Sant Joan de Déu (1908), el Palau Municipal de l’Exposició Valenciana (1909) i el mercat de Colom (1914), aquest amb clares influències gaudinianes. En la seva segona època (des dels anys vint) sobresurten la façana nova de la casa de la ciutat de València —en col·laboració amb C.Carbonell— i el Banc Hispanoamericà (1926, destruït). Com a arquitecte municipal de l’eixample féu nombrosos edificis per a l’alta burgesia, col·legis, instituts, escoles, convents, etc. Fou acadèmic, arquitecte d’hisenda i president del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes. És, amb X.Goerlich, un dels arquitectes més representatius dels canvis de gust arquitectònic de la classe dirigent valenciana. Adaptable a ells, el seu estil manté al principi una certa frescor coincidint amb el Modernisme. Més endavant el seu llenguatge es revesteix de la monumentalitat i presència necessàries per a manejar el pseudoclassicisme i el castissisme de moda imposats a partir de la Dictadura.