Nebot del també arquitecte Antoni M. Gallissà. Es titulà el 1941. Com a arquitecte experimentà l’enorme necessitat de renovació de l’arquitectura catalana a la postguerra, i la seva obra vària inicial reflecteix aquests sentiments: Hotel Park (1950), reforma del cinema Fèmina de Barcelona (1951), Casa dels Braus (1962), totes a Barcelona, i diverses cases de veïns. Fou membre fundador del Grup R.
La seva formació tècnica, tant com la seva profunda preocupació humanística i les seves qualitats creatives i d’organització, el mogueren a impulsar iniciatives i activitats en nombrosos camps. Inquiet i amb vocació política —limitada pel context—, infongué a les seves ocupacions la intencionalitat cívica a què el conduïen les seves idees democràtiques.
Obtingué diversos premis i fou secretari del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears (1955-64) i degà del mateix col·legi (1964-66 i 1972-74), així com fundador i president d’ADI-FAD (1960-72), president del FAD (1968-84), etc. El 1982 fou elegit acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Era pare de l’arquitecte i dissenyador Antoni de Moragas i Spa (Barcelona, 1941 - 7 de novembre de 2025), autor de la remodelació del Convent de Sant Agustí Vell o la Piscina Municipal de Montjuïc de Barcelona, i president de l’ARQ-INFAD (1992-96).