El 1366, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, féu set creus de pedra —de les quals només resten uns fragments malmesos— que havien d’ésser col·locades en diversos indrets de la muntanya de Montserrat. Hom creu que fou l’arquitecte de la capella de les Verges a l’església d’aquest monestir. És possible que hagués intervingut, abans, en el retaule de la Mare de Déu de la Mercè de l’església d’aquesta advocació a Barcelona, construït per l’arquitecte Roca; hom li atribueix la fina talla policromada de la Mare de Déu titular. El 1373 obrà el sepulcre del prior de Montserrat Jaume de Vivers. Vers el 1382 acabà l’esplèndid monument funerari de l’arquebisbe Lope Fernández de Luna a la capella de Sant Miquel —"la parroquieta"— de la seu de Saragossa. Sembla de la seva mà el sepulcre de Joan Fernández de Heredia, gran mestre de Sant Joan, a Casp. El 1381 es comprometé a col·locar en nova forma, a l’església dels franciscans de Saragossa, el sepulcre de Teresa d’Entença i a construir-hi al peu els sepulcres dels infants Sanç i Elisabet, germans del Cerimoniós. La seva obra més famosa és l’extraordinari tabernacle d’argent per als Corporals de la Col·legiata de Daroca, executat a la capital aragonesa el 1386, on es mostra orfebre excepcional en l’aspecte pròpiament constructiu de la peça, sense que per això en resti disminuïda la part netament escultòrica, de molt alta qualitat. També són seves altres obres menors d’orfebreria, encarregades pel rei. És un dels millors artistes catalans del s. XIV; el seu estil, d’evident influència francoborgonyona, es caracteritza per la recerca de l’expressió realista dels personatges representats, sense caure en cap excés. La seva manera de fer és perfectament compensada, puix que reuneix qualitat i sentit alhora humà i monumental.