Situació i presentació
D’una extensió de 15,93 km2, el municipi de Móra la Nova és situat a l’esquerra de l’Ebre, pel curs del qual passa la divisòria amb el municipi de Móra d’Ebre, a ponent. Al N, limita amb el terme de Garcia, i a llevant i vers migdia amb Tivissa (el termenal passa prop del poble de Darmós d’aquest darrer terme i per la partida del Magrell). Altres partides del terme són los Plans, Sant Pau i l’Escoda.
El territori s’emplaça en la cubeta o depressió de Móra, l’estructura de la qual és de conglomerats, argiles guixenques, saulonenques i margues. El terme forma com un triangle, el vèrtex NE del qual, a 164 m d’altitud, és prop del tossal del Mas de Pedret (149 m). Desguassen a l’Ebre un seguit de petits barrancs que neixen als vessants occidentals de la serra de Montalt. Alguns d’aquests barrancs són el del Brull, el de Manou o de les Aleroses i el de Nolla. El lloc de les Illes és inclòs en el PEIN.
La vila de Móra la Nova és l’única entitat de població del terme. La seva situació geogràfica privilegiada li ha comportat ser el principal nus de comunicacions viàries (tant per carretera com per ferrocarril) de la comarca. Dues importants vies de comunicació es creuen al terme: la carretera N-420 de Tarragona a Gandesa, que travessa l’Ebre per un pont de ferro bastit al primer quart del segle XX i reconstruït després de la guerra civil, i la carretera C-12 provinent d’Amposta i que just al límit amb el terme de Tivissa s’uneix amb la C-44 que duu a l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), on enllaça amb l’autopista AP-7 de Barcelona a València. Anteriorment es passava el riu amb barca. A la vila de Móra la Nova hi ha estació de ferrocarril de la línia Barcelona-Madrid de RENFE.
Móra la Nova, que era anomenada antigament els Masos de Móra, aconseguí la independència municipal de Móra d’Ebre el 1840. El nou municipi comprenia la part de l’esquerra del riu d’aquell antic terme, on hi havia els esmentats Masos de Móra. Així doncs, havia format part del terme del castell de Móra, situat a la dreta de l’Ebre, que fou dels Entença i formà part del comtat de Prades.
La població i l’economia
El 1842, poc després de la separació i la constitució en municipi independent, a Móra la Nova hi havia 698 h. El 1857 el cens comptabilitzava 1.054 h i el 1860 en tenia 1.076, la majoria dels quals habitaven al nucli (169 habitatges). Hi havia, a més, la caseria del Mas de Més Avall, amb 2 cases, la dels Masets, amb 8 habitatges, la dels Masos del Molí, amb 12 cases i la dels Masos, amb 5 cases, totes habitades permanentment. El 1900 hi havia 1.865 h, 2.145 el 1930, 2.858 el 1960 i 2.940 el 1970. El cens del 1981 registrava 3 127 h que descendiren a 2.671 el 1991. Posteriorment la població es recuperà i en el cens del 2001 es registraren 2.832 h i el 2005, 3.214 h.
Si bé la dècada de 1980 significà per Móra la Nova un allunyament de les activitats agrícoles en benefici de la indústria i els serveis, consolidats ja aquests darrers com a principal sector d’activitat, al final del segle XX l’agricultura tornava a viure un bon moment gràcies a l’auge dels conreus de regadiu, que s’havien estès per una extensió semblant, i fins i tot una mica superior, a la del secà. Els principals cultius, però, continuaven essent els ametllers i l’olivera, seguits de la vinya i els arbrers fruiters, sobretot presseguers. En el sector de la ramaderia, malgrat no tenir un gran pes en l’economia municipal, destaquen les explotacions avícoles i porcines.
En la dècada del 1990 el sector industrial va anar perdent percentatge d’ocupació en relació a les dades de la dècada anterior, però es manté força dinàmic gràcies, en part, a la instal·lació, el 1991, del polígon industrial dels Aubals, que aprofita les condicions favorables en el camp de les comunicacions per promocionar la instal·lació d’indústries en aquesta part de la comarca.
Moltes de les empreses del terme pertanyen a la indústria agroalimentària i entre aquestes destaca la tasca de la Cooperativa Agrària (1945), que s’encarrega de la comercialització del vi, l’oli, la fruita seca i la fruita dolça, aquesta última gràcies a la seva afiliació amb el FARE (Fructicultors Associats de la Ribera d’Ebre). També existeixen cellers privats que comprèn una gran quantitat del raïm i del vi de les cooperatives de la comarca per elaborar brandi, vins escumosos i vinagre. Altres empreses destacables del terme pertanyen als subsectors de la confecció industrial, la metal·lúrgia, la construcció i el químic (fabricació de colorants i pigments).
Durant el segle XX fou especialment important la tasca duta a terme per l’estació ferroviària i el dipòsit de màquines de vapor, com també dels tallers de reparació de material mòbil de la línia de Barcelona a Madrid. Durant la dècada de 1930 hi havia uns 450 empleats entre personal de màquines, de tallers, oficines i vies i obres. Mentre funcionaren les màquines de vapor, l’estació constituí un punt estratègic, ja que en direcció a Tarragona hi ha una forta pujada que obligava a desfer-se de vagons i deixar-los a les vies mortes de l’estació. Amb l’electrificació i el desplaçament de la maquinària de vapor, el personal ferroviari es va reduir força, sobretot a partir del 1972. L’estació, considerada de primera classe, continua tenint un paper preponderant en les comunicacions de la comarca.
La vila de Móra la Nova destaca per una intensa vitalitat comercial que queda reflectida cada any en la celebració de la Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova, una de les més tradicionals de Catalunya i punt de referència obligat en la vida comercial de les comarques de l’Ebre. Celebrada anualment des de 1831, a les darreries d’octubre, constitueix un certamen multisectorial que ofereix bones ofertes i les darreres novetats en maquinària agrícola i industrial, ramaderia i agricultura, per bé que l’apartat comercial és el que ha pres més empenta. La vila celebra el mercat setmanal el dimecres.
Les necessitats sanitàries són cobertes per un centre d’assistència primària que ofereix assistència en diverses especialitats als pobles del S de la comarca. En el camp de l’ensenyament, aquest s’imparteix fins el batxillerat i funciona, a més, una escola municipal d’arts i oficis.
La vila de Móra la Nova
La vila de Móra la Nova (30 m d’altitud) és situada a l’esquerra de l’Ebre, del qual dista uns 300 m, a la plana al·luvial del riu. A mitjan segle XIX, al cap de molt pocs anys d’aconseguir la independència municipal, hi havia segons Madoz unes 100 cases, que formaven una plaça i sis carrers. A la primeria del segle XX explica Emili Morera que hi havia 346 edificis a la vila; quan ell escrivia encara no s’havia construït el pont de l’Ebre. El carrer més ample d’aleshores s’anomenava de Mendizábal (actual carrer Major) i, passat el barranc, vers ponent, hi havia el raval de Santa Teresa. Posteriorment, les construccions de la vila s’han estès a la dreta del llarg camí que uneix el nucli antic amb l’estació.
Al centre de la població hi ha l’església parroquial que és dedicada a la Mare de Déu del Remei. És un edifici de tres naus separades per arcades sobre columnes. La nau central, que es cobreix amb un sostre de cassetons, pla, és capçada per un absis semicircular. Fou bastida amb la col·laboració de tot el poble al 1955, car l’antiga església parroquial fou destruïda durant la guerra civil de 1936-39. Els indrets més cèntrics de la vila són el carrer Major, el de Lluís Companys i la plaça de Catalunya.
D’entre les edificacions més destacables cal ressaltar el Mas de la Coixa, una de les construccions més antigues de la vila que data possiblement del segle XVIII (actualment reformat, és un alberg de la Generalitat). Un altre indret a visitar és l’ermita de Sant Pau, construïda a les darreries del segle XX al turó que porta el seu nom, i on ja antigament hi havia una petita ermita del segle XVIII. El darrer diumenge d’abril és tradició popular anar-hi en romiatge. Cal esmentar, també, l’antic Ateneu Obrer, actual Ateneu Casa de Cultura.
La festa més representativa del terme és la festa major, celebrada el primer diumenge d’agost en honor a sant Domènec de Guzmán. Dins aquestes festes s’escau el ball de les Nits Blanques, que és una mena de presentació social per a les noies que arriben a la majoria d’edat.