i Nicolás Fernández de Moratín | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Nicolás Fernández de Moratín

literatura lit
Escriptor castellà.
Madrid, 20 de juliol de 1737 — Madrid, 11 de maig de 1780

Participà en la tertúlia literària de la Fonda de San Sebastián, moderadament neoclàssica i concorreguda per Cadalso i López de Ayala. Fou professor de retòrica del Colegio Imperial. Escriví La petimetra (1762), que, precedida d’una Disertación sobre les tres unitats del teatre clàssic, aspirava a modificar el gust imposat pel teatre castellà barroc, que també criticà en els tres opuscles sobre Los desengaños del teatro español (1764). Escriví tragèdies: Lucrecia (1763), Hermesinda (1770), única que fou representada, i Guzmán el Bueno (1764). Les Poesías, recollides pel seu fill Leandro i publicades a Barcelona (1821), comprenen sonets, epigrames, odes i anacreòntiques de gust neoclàssic, romanços de tipus tradicional, considerats precedents dels de Rivas i Zorrilla.

Llegir més...