Vida i obra
Col·laborà a La Veu de Catalunya des del 1895. El 1899 entrà a la redacció del diari i entre el 1910 i el 1918 en fou redactor en cap. També col·laborà a Lo Teatre Regional. Fou un dels fundadors del setmanari Cu-cut! (1902), en què exercí la crítica teatral des de la secció “A ca la Talia” amb el pseudònim Virolet. Col·laborà també a La Il·lustració Catalana, Garba i Teatràlia, entre d’altres. Dirigí la revista En Patufet després d’Aureli Capmany.
Als Jocs Florals de Barcelona del 1906 guanyà la copa d’argent amb la prosa El fill de la nit i l’any següent en fou mantenidor.
Autor dramàtic, començà la seva producció amb la tragèdia curta La jove (1907), seguida de les comèdies La fortuna boja (1908), Un cop de vent (1908), Les angúnies del repòs (1909), El començar de les coses (1909), El tresor (1912) o La casa de tothom (1913), culminades amb el drama Les arrels (1909), molt ben acollit pel públic. Les seves obres foren representades als escenaris barcelonins i, en moltes ocasions, sota la direcció d’Adrià Gual.
Cal destacar-ne també l’obra novel·lística, que inicià amb la novel·leta L’esquirol (1897) i continuà amb Arran del cingle (1905), la seva novel·la més important, i Els habitants de la lluna (1906), de to humorístic.
Fou també autor de narracions infantils com Veusaquí que una vegada... i Joan Mofeta, ambdues il·lustrades per Apa. És fill seu el pintor i dibuixant Lluís Morató i Guerrero.
Bibliografia
- Closas, A. (1975): “Josep Morató: un periodista en el record”. Sd’O, 190, p. 37.
- Plana, A. (1976): “El tresor”, dins Teoria i crítica del teatre. Barcelona, IT / Edicions 62, p. 83-86.