i Juliana Morell | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Juliana Morell

Filosofia
filosofia filos
Humanista.
Barcelona, 1594 — Avinyó, Provença, 26 de juny de 1653

Filla única de l’acabalat banquer barceloní Joan Antoni Morell. S'educà a Barcelona, i a dotze anys dominava el llatí, el grec i l’hebreu. Un revés de fortuna obligà la família a expatriar-se, a Lió, on completà els estudis de física, de metafísica i de dret civil i canònic. El 1608 mantingué una palestra pública sobre dialèctica i ètica. El mateix any, a Avinyó, dissertà davant el vicelegat del papa Pau V i altres doctors i se li concedí el títol de doctor en ciències i lletres. Allí mateix ingressà al convent dominicà de Santa Pràxedes, on prengué l’hàbit el 1609 i féu els vots el 1610. El 1613 fou elegida priora, càrrec que tingué dues vegades més. És autora d’una versió comentada del llatí al francès de la vida de sant Vicent Ferrer (1617), d’una oració recitada davant Pau V (1609), d’uns exercicis espirituals sobre l’eternitat (1637), d’un reglament per al seu convent i d’altres obres menors. Tingué molta fama al seu temps; Lope de Vega li dedicà, entre altres, una poesia en elogi seu.

Col·laboració: 
APl
Llegir més...