Les seves primeres composicions giren entorn del simfonisme (La ajorca de oro, 1918). Interessat per la música de teatre, escriví partitures de sarsueles d’èxit, com ara La marchenera (1928), María la tempranica (1930), Luisa Fernanda (1932), una de les que assoliren més èxit, La Chulapona (1934) i María Manuela (1957). La seva darrera composició, l’òpera El poeta (1980), fou molt ben rebuda per la crítica.
Escriví també nombroses obres per a guitarra, entre d'altres, Fandanguillo, arado y danza o Concierto de Castilla. Des del 1974 fou president de la Societat General d'Autors, i des del 1978, president de l'Academia de Bellas Artes de San Fernando. Rebé nombrosos guardons.