i Enric Moreu-Rey | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Enric Moreu-Rey

Historiografia    Literatura
història hist
Erudit i professor.
Barcelona, 1917 — Barcelona, 26 de febrer de 1992

Dirigí el Teatre Universitari de Catalunya (1934). Voluntari al front republicà com a oficial de l’Escola de Guerra, arribà a capità d’artilleria. Després d’un quant temps en un camp de concentració, acabà els estudis a Tolosa (Llenguadoc) i a Barcelona i es doctorà en lletres. Fou encarregat de premsa del consolat francès a Barcelona i sotsveguer d’Andorra. Professor de l’Institut Francès i de la Universitat de Barcelona en les seccions de francès i català.

Publicà Sartine, un barceloní a la cort de Maria Antonieta (1955), El naixement del metre (1956), Els immigrants francesos a Barcelona (1959), El pro i els contra dels Borja (1958), Revolució a Barcelona el 1789 (1968) —aportació de materials inèdits— i el curiós Memorial de Greuges de 1760 (1968). S’especialitzà en el segle XVIII (El pensament il·lustrat a Catalunya, 1967) i en toponomàstica: La rodalia de Caldes de Montbui (1961), Els noms de lloc. Introducció a la toponímia (1966), Toponímia Catalana. Assaig de bibliografia (1975), Renoms, motius, malnoms i noms de casa (1981), Els nostres noms de lloc (1982) i la tesi, inèdita, sobre sant Martí a Catalunya.

També publicà teatre: Metro Glòries. La vetlla de Muret. Dos temps. Els caps (1972) i un volum de Poesies (1984). El 1980 fundà la Societat d’Onomàstica, de la qual és secretari general.

Col·laboració: 
AMS / JBru
Llegir més...