Debutà com a secundària el 1936 i el seu primer paper protagonista fou a Griboulle (1937), de Marc Allegret. Després de Remorques (1941), de Jean Gremillon, el 1942 anà a Hollywood, on actuà, sense gaire èxit, a Joan of Paris (1942), de Robert Stevenson; Passage to Marseille (1944), de Michael Curtiz, i The Chase (1946), d’Arthur Ripley. Aquest any tornà a França, on assolí el seu èxit més remarcable a La symphonie pastorale (1946), de Jean Delannoy, que li valgué ser premiada a Canes. Posteriorment rodà, entre d’altres, The Fallen Idol (1948), de Carol Reed; Les orgueilleux (1953), d’Yves Allegret; Marguerite de la nuit (1955), de Claude Autant-Lara; Les grandes manoeuvres (1955), de René Clair; Marie-Antoinette reine de France (1956), de Jean Delannoy, i Pourquoi viens-tu si tard? (1959), d’Henri Decoin. Malgrat algunes interpretacions notables (Le chat et la souris, 1975, de Claude Lelouch), a partir de la Nouvelle Vague passà a un segon pla i es dedicà sobretot a la televisió. Obtingué els premis a la trajectòria César (1992) i del Festival de Venècia (1996). Rebé la Legió d’Honor francesa en les categories de cavaller (1969), oficial (1994), gran oficial (2009) i Gran Creu (2013).