La primera vegada que apareix és en l’obra de G. de Monmouth Vita Merlini (1150), com una fetillera que en una illa paradisíaca guareix les ferides del rei Artús. Present a tota la literatura cavalleresca posterior, la seva figura ha donat nom al fenomen de la fata morgana, miratge que es produeix a causa de la refracció anòmala de la llum en l’atmosfera en la proximitat de la terra. És visible en diversos llocs marítims, i a Itàlia es palesa principalment a l’estret de Messina.