i Zsigmond Móricz | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Zsigmond Móricz

Zsigmond Móricz
© Fototeca.cat
literatura lit
Escriptor hongarès.
Tiszacsécse, Szabolcs-Szatmár, 2 de juliol de 1879 — Budapest, 4 de setembre de 1942

Escriví contes que tenen per tema preferent la vida de la pagesia pobra, entre els quals Hét krajcár (‘Set cèntims’, 1908) i Barbárok (‘Bàrbars’, 1932). A les novel·les Sárarany (‘Or de fang’, 1910), Fáklya (‘Torxa’, 1917), Uri muri (‘Festa de senyors’, 1927), Rokonok (‘Parents’, 1930) i Boldog ember (‘Un home feliç’, 1936) amplia la temàtica a l’ambient de les petites ciutats, i amb la trilogia Erdély (‘Transsilvània’, 1935) al·ludeix a problemes d’actualitat. És autor de diverses novel·les protagonitzades per infants, així Légy jó mindhalálig (‘Sigues bo fins a la mort’, 1920), clàssic de la literatura juvenil hongaresa, i Árvácska (‘Viola’, 1940). Hom el considera l’introductor del realisme crític a Hongria.

Llegir més...