i Ennio Morricone | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ennio Morricone

cinematografia cin
Compositor cinematogràfic italià.
Roma, 10 de novembre de 1928

Després de realitzar estudis al conservatori dirigí una orquestra de música de cambra. Des del 1961 es dedicà a la música per a pel·lícules. Ha col·laborat en alguns dels títols més destacats del cinema italià com Prima della rivoluzione (1964), Sacco e Vanzetti (1971), Teorema (1969), Queimada (1971), Il fiore delle mille e una notti (1973), Allonsanfan (1975), Novecento (1976), La tragedia di un uomo ridicolo (1979) o Cinema Paradiso (1989), entre d’altres. La seva versatilitat li ha permès adaptar-se a una gran diversitat d’estils, motiu pel qual ha treballat sovint també per al cinema francès (La banquière, 1980) i nord-americà (Days of Heaven, 1979; The Mission, 1986; The Untouchables, 1987; In the Line of Fire, 1993); U Turn (1997), d’O. Stone, Bulworth (1998), de W. Beatty, Il Fantasma dell’opera (1998), de D. Argento, Mission to Mars (2000), de B. De Palma, i Vatel (2000), de R. Joffé, entre d’altres. El 2007 guanyà un Òscar Honorífic i el 2016 l'Òscar per la banda sonora de The Hateful Eight, Q. Tarantino.

Data de revisió: 
2016-02-29
Llegir més...