Fou ministre de Justícia (1920), de Finances (1921) i d’Afers Estrangers (1923) i diputat (1923-27). Retirat de la política i empresonat (1938-43) amb motiu de la prohibició del partit procomunista Tudeh (1949), fundà el Front Nacional. Primer ministre (1951), nacionalitzà el petroli (1952) i assolí plens poders, però fou deposat (1953) pel general Zahedi (d’acord amb la CIA) i jutjat. La pena de mort li fou commutada per presó.