Del 1918 al 1931 fou successivament militant del partit conservador, independent i militant del partit laborista i ocupà diversos càrrecs públics. Fundà (1932) la British Union of Fascists (BUF), arran d’un viatge a la Itàlia de Mussolini, i n'esdevingué el líder. Aviat, però, s’inclinà pel nazisme i provocà disturbis proalemanys. Això féu que el govern britànic l’internés (1940-43) i que dissolgués la BUF. El 1948 fundà l’Union Movement —inspirat en la BUF—, que s’extingí uns quants anys més tard. Publicà diverses obres de política i una autobiografia.