La indústria del Mosterià fou fabricada per l’home de Neandertal, des del 100.000 (o abans) fins al 40.000 aC. L’extensió és bàsicament europea, bé que també n'hi ha jaciments a l’Àsia occidental i indústries contemporànies emparentades al nord de l’Àfrica (Aterià). Els instruments de sílex són més complexos i més diversificats que els del Paleolític inferior, la qual cosa demostra un avançament tècnic notable, amb peces com les puntes triangulars, gratadors, etc.
Geològicament, el Mosterià correspon al darrer interglacial i a la primera fase de la glaciació del Würm. Les condicions climàtiques fredes expliquen que la majoria dels jaciments siguin en les coves, on l’ús del foc era normal. Són coneguts enterraments d’aquesta època, que són els més antics de la humanitat.
Punta mosteriana de la Cova Negra (Xàtiva)
© Fototeca.cat
Les indústries mosterianes són ben documentades als Països Catalans continentals, i les primeres troballes, com les de Capellades (Anoia), foren identificades des de fa més de mig segle. Al Principat són esteses per una bona part del territori litoral i prelitoral: coves de Mollet, de l’Arbreda o del Reclau Viver de Serinyà (Gironès), cau del Duc de Torroella de Montgrí i cau del Duc d’Ullà, al massís de Montgrí (Baix Empordà), cova del Toll i de les Teixoneres (Bages), abric Romaní i abric Agut de Capellades, bòbila de Sugranyes i bòbila del Cavallet (Reus [Baix Camp]). Cal suposar que lliguen amb aquestes indústries les restes humanes de l’home de Neandertal de Banyoles. Al País Valencià hi ha restes mosterianes molt importants a la Cova Negra, a l’estret de les Aigües, a Bellús (Vall d’Albaida), amb restes antropològiques d’home de Neandertal. Hi ha també nivells mosterians a les coves de la Petxina de Bellús, del Salt d’Alcoi i d’El Cochino, a Villena (Alt Vinalopó).