i Roland Émile Mousnier | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Roland Émile Mousnier

història hist
Historiador francès.
París, 1907 — París, 8 de febrer de 1993

Catedràtic d’història moderna de la Sorbona (1955-77), fundador i director (1958-77) de l’Institut de Recherche sur la Civilisation de l’Europe Moderne, president del Comité Français des Sciencies Historiques (1970-75) i, d’ençà del 1977, membre de l’Institut de France, s’especialitzà en l’Antic Règim francès. És autor, d’entre altres, de Le XVIIIe siècle: l’Époque des Lumières (1953), Les XVIe et XVIIe siècles (1954), L’assassinat d’Henri IV: Le problème du tyranicide et l’affermissement de la monarchie absolue (1964), Fureurs paysannes (1967), La plume, la faucille et le marteau (1970), Paris, capitale au temps de Richelieu et de Mazarin (1978), Les institutions de la France sous la monarchie absolue: Les organes de l’État et la société (1980) i La monarchie absolue en Europe du Ve siècle à nos jours (1982) i Monarchies et Royautés (1989).

Llegir més...