Estudià art i arquitectura a Cracòvia, i s’inicià professionalment amb col·laboracions en diaris i revistes, i també com a caricaturista. L’any 1959 estrenà la seva primera obra teatral, Policja (‘La policia’), que el revelà, tant al seu país com a fora, com un dels dramaturgs polonesos més destacats de la postguerra. Les seves obres s’inscriuen en el teatre de l’absurd. Els trets humorístics i les situacions inversemblants que hi predominen han estat interpretats com una paràbola satírica dels règims totalitaris. Progressivament distanciat, i censurat per les autoritats del seu país, el 1968 emigrà a Itàlia, i després, a França. Els anys noranta passà una llarga temporada a Mèxic, abans de tornar a Polònia, i des de mitjan dècada del 2000 visqué sobretot a Niça.
De la seva producció teatral posterior cal esmentar, entre altres peces, Męczeństwo Piotra Oheya (‘El martiri de Piotr Ohey’, 1954), Indyk (‘El gall dindi’, 1960), Tango (1964), Emigranci (‘Els emigrats’, 1974) Rzeźnia (‘L’escorxador’, 1975), Szczęśliwe wydarzenie wydarzenie (‘Feliç esdeveniment’, 1976), Letni dzień (‘Un dia d’estiu’, 1984), Portret (‘El retrat’ 1987), Wdowy (‘Les viudes’, 1992), Miłość na Krymie (‘L’amor a Crimea’, 1994), Wielebni (‘Reverend’, 2000), Piękny widok (‘La bella vista’, 2000) i Karnawał, czyli pierwsza żona Adama (‘Carnaval, o bé: la primera dona d’Adam’, 2013).
Assolí també renom amb narracions satiricogrotesques, com Maleńkie lato (‘Un estiu diminut’, 1956), Słoń (‘L’elefant’, 1957) i Wesele w Atomicach (‘Un casament a Atomice’, 1959).