Muḥammad Reza de l’Iran

(Teheran, 26 d’octubre de 1919 — el Caire, 27 de juliol de 1980)

Xa de l’Iran.

Fill i successor de Reza I de l’Iran, de la dinastia Pahlawī, estudià a Teheran i a Suïssa. Entronitzat el 1943, menà una política declarada d’occidentalització que li comportà l’animadversió del clergat xiïta del país el qual, emparant-se en l’autoritarisme i la corrupció del seu règim, organitzà l’oposició i la revolta popular que finalment l’enderrocà per a instaurar una teocràcia islàmica a l’Iran (1979). Estigué casat amb la princesa Fawzieh d’Egipte (de la qual es divorcià el 1948), amb Soraya Bakhtiari (1951; divorci el 1958) i amb Farah Diba (1959), de qui tingué Reza, nascut el 1960 i nomenat successor i ‘Alī. Exiliat el 1979, a la seva mort, el seu fill Reza es proclamà xa de l’Iran a l’exili.