Començà relacionant-se amb els futuristes Marinetti, Prampolini i d’altres, amb els quals exposà una sèrie de “màquines inútils”. El 1948 intervingué en la fundació del Movimento per l’Arte Concreta. Durant la dècada dels seixanta realitzà sèries de ‘múltiples’ així com objectes d’art cinètic, mentre començava a exercir com a dissenyador. Es preocupà per la recerca estètica i també per la pràctica de l’art, sobre la qual escriví algunes reflexions: Arte come mestiere (1969), Design e comunicazione visiva (1970), etc.