i Ramon Muntaner | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ramon Muntaner

Il·luminació d'un còdex del segle XIV de la Crònica de Ramon Muntaner conservada a la Biblioteca d'El Escorial. Se suposa que l'escriba de la il·luminació és Ramon Muntaner redactant la Crònica

història hist, cronologia cron i història militar hist mil
Cronista, funcionari i soldat.
Peralada, Alt Empordà, 1265 — Eivissa, 1336

Fill de Joan Muntaner i d’una dama del llinatge Sesfàbregues, a la casa del seu pare s’albergaren el 1271 Jaume I i Alfons el Savi i la seva muller Violant. Acompanyà l’infant Pere a França el 1276, probablement en el seguici de Roger de Lloria, a qui fou sempre molt afecte. Vers la fi de gener del 1281 era a Montpeller, potser al servei de Jaume II de Mallorca. Després del 1285 ja no tornà a Peralada; la seva casa degué ésser destruïda arran de la invasió francesa del juny d’aquest any. Després de l’abril del 1286, sembla anar i venir de l’estol de Roger de Lloria a València trametent a la ciutat el botí de les incursions per la costa nord-africana. Cal situar-lo a Mallorca quan hom hi preparava la conquesta de Menorca (1286-87), on el devien acollir els seus cosins Joan, company seu d’aventures, Pere i Jaume, fills d’un oncle seu establert a Mallorca arran de la conquesta. El 13 d’abril de 1298 sembla que era a València. En 1298-1300 era ciutadà de Mallorca, i el 1300 anà a Sicília, on s’encarregà de la defensa d’un sector de Messina durant el setge d’aquesta ciutat (desembre del 1300). Per aquest temps tingué una galera, i continuava a l’illa en fer-se la pau de Caltabellotta (agost del 1302).

Feia un quant temps que era procurador general de Roger de Flor a Sicília, i esdevingué mestre racional de la Companyia Catalana que organitzà per anar a l’imperi d’Orient. Sortí cap a aquest imperi pel setembre del 1303, i hi continuà —fent tant d’administrador com de guerrer— fins el 1307, i es distingí en la defensa de Gal·lípoli (juliol del 1306). Deixà la Companyia per seguir l’infant Ferran de Mallorca, amb qui anà a Tassos, Halmyros i Scopelos, i fou fet presoner pels venecians al Negrepont; després de perdre els seus béns, fou tornat a la Companyia, on fou rebut amb grans demostracions d’afecte i alliberat. Tornà llavors al Negrepont, visità a Tebes l’infant Ferran, presoner, i retornà al Negrepont. Des d’allí seguí tota la costera meridional de Grècia i la remuntà fins a Corfú, passà al golf de Tàrent i arribà a Messina, des d’on pujà a Castronuovo a veure el rei Frederic. D’allí sembla haver anat a Calàbria i, finalment, a Catalunya.

Aviat tornà a Sicília, on a mitjan 1309 rebé del rei Frederic la comanda del govern de les illes de Gerba i els Quèrquens, que exercí fins el 1315, amb un petit parèntesi de la primavera del 1311, quan, havent deixat les illes ben pacificades, pogué anar a València per prendre muller i retornà amb aquesta, Valençona, a Gerba. El 1315 hagué de dur el futur Jaume III de Mallorca, llavors de poques setmanes d’edat, de Catània a Perpinyà.

Establert a València, féu de procurador de Bernat de Sarrià almenys des del 1316 al 1320. El 1322 escriví el seu Sermó, en vers provençal, per a ésser cantat amb la tonada de la cançó de gesta francesa Gui de Nanteuil, on dóna consells per a la preparació de l’empresa de Sardenya. Des de València col·laborà en l’organització de la participació valenciana en aquesta expedició, durant la primera meitat del 1324. El 15 de maig de 1325, a la seva alqueria de Xirivella, començà la seva Crònica, enllestida en poc més de tres anys. En aquest temps es dedicà també al comerç de draperia d’alta qualitat. Elegit jurat de la ciutat de València, assistí com a tal a Saragossa a les festes de la coronació d’Alfons el Benigne (1328). El 12 de juny de 1329, encara a València, féu testament. Poc després anà a Mallorca, on restà el seu fill gran com a escuder de Jaume III. Intervingué en les corts del novembre d’aquest any i col·laborà en l’organització de la intendència per a la guerra contra Granada. El 1331 fou reelegit jurat. Amb la seva muller i la seva filla es traslladà a Mallorca (1332), on Jaume III el féu camarlenc seu i batlle d’Eivissa. Morí en exercici d’aquest últim càrrec. Tingué dos fills, Martí i Macari, i una filla, Caterina.

Col·laboració: 
MCA
Llegir més...