Josep Muntañola i Thornberg

(Barcelona, 1940)

Arquitecte.

Cursà els estudis d’arquitectura a la Universitat de Barcelona, on es graduà el 1970 i inicià l’activitat docent i professional. Se n'anà als EUA, on amplià la seva formació i fou investigador a la Universitat de Berkeley (1970-74) i esporàdicament hi ha fet cursos. El 1976 fou membre honorari de la Smithsonian Institution, a Washington DC, representant l’arquitectura catalana i europea a Amèrica al bicentenari de la independència dels EUA. El 1979 esdevingué catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat de Barcelona; en fou director, entre el 1980 i el 1984, i organitzador de l’exposició Traces de l’Arquitectura Catalana al s. XVIII en l’Arquitectura Americana. Ha projectat diversos edificis públics i privats a Catalunya, i, des de 1979, promogué i feu diverses investigacions conjuntes entre les universitats de Berkeley i Politècnica de Barcelona. Ha dirigit el Departament de Projectes Arquitectònics de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Intel·lectual actiu, visita anualment les universitats nord-americanes, on sovint dicta conferències i col·labora en seminaris. Dins de la seva obra publicada, cal esmentar La arquitectura como lugar (1974), Topogénesis (1978-80), La arquitectura de los setenta (1980), Poética y arquitectura (1981) i Comprendre l’arquitectura (1985).