Situació i presentació
Té forma allargada, per l’apèndix de Santa Creu de Palou i l’antiga quadra de Matadars, i limita amb 11 municipis: al N amb Talamanca (Bages) i Monistrol de Calders (Moianès), a l’E amb Granera (també del Moianès) i Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), al S amb els municipis també vallesans de Matadepera, Terrassa, Vacarisses i Rellinars i a l’W amb els termes bagencs de Sant Vicenç de Castellet, Manresa i el Pont de Vilomara i Rocafort.
El terme és format per un seguit de carenes i fondalades per on s’escorren diversos torrents, que es concentren en tres rieres tributàries del Llobregat. Les aigües del sector llevantí van a parar a la riera de Talamanca, les del sector central a la riera de Mura, o riera de Nespres, que neix al coll d’Estenalles i rega la població i les seves hortes, i les del sector S van a la riera de Santa Creu. Aquestes rieres, en especial la de Mura, s’alimenten de moltes fonts, afavorides per la serralada del sector S del terme i per la seva disposició geològica, formada per bancs inclinats en direcció N-W. Són destacades les fonts dels Caus, dels Tolls, Llosades, del Rector, de l’Era, del Cellerot, de Cervera, del Formatget, Blanquera, de la Coma, Moscorosa, d’en Biel, d’en Jepet, d’en Feliu, dels Belitrons, etc. Les serralades principals de Mura, totes en direcció S-N o S-W, són la serra de les Refardes, la de la Vall, la de la Mata, la de l’Espluga i la dels Ermitanets, i entremig hi ha puigs sobresortints i valls amagades. Les altituds són més pronunciades al sector del Montcau (1 053 m) i a l’inici de les carenes o serres de la Mata i de l’Espluga, amb altituds situades entre els 930 m i els 924 m i que van disminuint a mesura que avancen vers el N o vers el Llobregat; a l’indret de Matadars l’altitud és de 200 m i la serra dels Ermitanets oscil·la entre els 610 m i els 420 m.
El terme comprèn, a més del poble de Mura, cap administratiu, el Raval de Mura, nucli a uns 200 m del poble, i les urbanitzacions de les Escomes, el Mas de la Mata, el Peric i el Marquet Paradís, que depèn administrativament del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort des del 1993.
Per l’extrem de llevant passa la carretera local de Sabadell a Prats de Lluçanès, que del Collet dels Tres Senyors al de Lligabosses fa un recorregut de tres quilòmetres i mig per dins el terme de Mura; per l’extrem de ponent passa, al llarg d’un quilòmetre escàs arran del Llobregat, la carretera local de Manresa a Sant Vicenç de Castellet, pel Pont de Vilomara. L’eix vial del terme és la carretera local de Terrassa a Talamanca i Navarcles, que entra al municipi de Mura pel pintoresc coll d’Estenalles, entre el massís del Montcau i les penyes de la Falconera, i que al quilòmetre 21 té un ramal a l’esquerra, de 4 km escassos, que porta fins al poble. De Mura surt també una pista que va cap al Raval i seguint el curs de la riera de Mura permet d’arribar al poblet de Rocafort, ja al municipi del Pont de Vilomara i Rocafort.
La població i l’economia
Carrer de Mura
© CIC-Moià
La població (muretans) es va formar al voltant de l’església de Sant Martí, a tocar de la riera de Nespres, o de Mura, i al peu del puig Gili (662 m). Hi hagué un petit nucli als segles XIII i XIV, però va desaparèixer amb el despoblament de la fi del segle XIV. El 1553 la població de tot el terme era de 16 famílies i 35 el 1592, amb un total de 268 h. El 1686 el poble tenia 49 cases juntes, 103 el 1782, i el 1860, 126 al poble i 12 al Raval. Des d’aquesta data, moment en què tenia 895 h, el nombre ha anat davallant gradualment. El 1986 al municipi hi havia empadronats 163 h, que el 1991 augmentaren fins a 251 h, al 1996 disminuïren a 218 h i al 2005 arribaren a 220 h.
El terme de Mura és trencat i en una bona part escabrós; un sector és dintre el parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i hi predominen extensos boscos. En les poques terres conreades hi dominen l’ordi, els tubercles, les oliveres, la vinya i els ametllers. Igualment, la ramaderia és poc destacada. Mura havia arribat a tenir un parell de fàbriques tèxtils, continuació de l’antiga parairia i art de teixir. Se sap que el 1782 la població tenia una fàbrica o institució benèfica, anomenada Hospici, amb torns i cardes per a filar, la qual donava feina a 20 nois i noies i 7 telers per a teixir llana.
El poble de Mura
Vista de la coberta de l’església de Sant Martí de Mura
© Alberto González Rovira
El poble de Mura (454 m) és molt pintoresc, amb els seus carrerons i cases, moltes renovades per a l’estiueig. La construcció més notable és l’església parroquial de Sant Martí de Mura, un edifici romànic compost per una nau antiga del segle XI, una del segle XII, que és la principal, i una tercera que li fou afegida entorn del 1697. La nau principal té un valuós portal romànic amb arquivoltes sostingudes per columnes i capitells historiats; en el timpà hi ha una escena en relleu que representa l’Adoració dels Mags. L’absis mostra un bonic treball arquitectònic tant a l’interior com a les grans arcuacions exteriors acabades amb capitells a manera de mènsules i amb mitges columnes adossades a l’obra. L’absis fou carregat amb un comunidor i la façana amb un petit campanar, totes dues obres del segle XVII. Diferents campanyes de restauració han modificat l’aspecte interior i exterior del temple.
La festa major de Mura se celebra l’11 de novembre, festivitat de Sant Martí, patró del poble. Entre els costums destaquen els panets de Sant Marc (25 d’abril) i, el dissabte després, un romiatge a Montserrat segons un vot del poble fet en una pesta del 1500.
Altres indrets del terme
En el sector dels Ermitanets hi ha set o vuit antics cups cilíndrics de vi abandonats, que indiquen la gran importància que tingué antigament la producció de vi al terme i que justifica que el 1782 el terme tingués dues destil·leries d’aiguardent.
El terme de Mura té moltes antigues masies com la Mata, la Vall, Sant Lleïr, la Coma d’en Vila, el Soler, el Marquet, la Roca, Solanes, Puigdoura, Mata-rodona, la Pineda, etc., totes documentades des dels segles XII al XIV. La Mata i Mata-rodona disposen de capelles pròpies dedicades a sant Jaume i a la Concepció. La casa més notable és el el Puig de la Balma. Les restes del castell de Mura, un tros de mur i traces de la planta, s’alcen al cim d’un puig, a 702 m, prop del quilòmetre 20 de la carretera de Terrassa a Talamanca, sobre el mas i la capella de Sant Lleïr, i per això se’l coneix també per castell de Sant Lleïr.
Cal fer esment també de les coves de Mura, situades a ponent del poble.
La història
El terme és conegut per la documentació de Sant Llorenç del Munt i de Sant Benet de Bages a partir dels anys 954 i 978, que apareixen les mencions Valle de Nespola o in valle Nespole, bé que el nom de Mura ja surt el mateix any 978. El primer és el nom de la vall i el segon el del castell. L’església parroquial s’anomenarà indistintament al segle X i al principi del següent Sant Martí de Néspola o de Mura.
El castell de Mura fou posseït per molts llinatges. El primer senyor conegut és Guitard de Murezine o de Muredine, documentat a partir del 978, i ell i els seus successors foren també castlans del castell de Manresa. Des del principi del segle XIII el castell apareix en poder dels Santa Fe; més tard el rei el vengué a Hug de Montcada i a la ciutat de Manresa, i el 1375 fou venut a Pere de Planella. Els Planella, el 1400, el vengueren a Ramon Sescomes i per successió passà als Cordelles, nomenats marquesos de Mura el 1707 pel rei arxiduc Carles III. L’any 1930 revalidà aquest títol Ramon de Dalmases, descendent dels Cordelles. Sota els senyors superiors apareixen castlans com els Guardiola, els Grevalosa i els Santa Coloma, entre d’altres.