conquesta de Múrcia

Entrada de Jaume I a Múrcia, pintura de Mauricio Federico Ramos (1876)

Campanya militar de conquesta del regne musulmà de Múrcia per Jaume I de Catalunya-Aragó.

Pel tractat de Tudellén (1151) la conquesta corresponia a la corona catalanoaragonesa, però Alfons I hi renuncià el 1179 a favor de Castella en canvi de certes compensacions. Castella havia sotmès Múrcia a vassallatge (1243), però només n'havia ocupat uns quants castells. L’expansió d’Alfons X de Castella per terres andaluses i els seus projectes africans originaren, el 1264, una revolta sarraïna d’envergadura, ajudada per Granada i el Marroc, i Jaume I rebé aquell mateix any una urgent petició d’ajuda per part de la seva filla Violant, reina de Castella. El rei aplegà consell a Osca, on demanà, sense èxit, col·laboració als aragonesos en l’empresa d’auxili a Castella, convocà els catalans a corts i aquests accediren al seu prec i, a més, li concediren l’exacció del bovatge; aplegà corts a Saragossa, amb un resultat de nou negatiu, el 1265 s’adreçà, finalment, a València per l’octubre d’aquell mateix any. L’infant Pere, que tanmateix des del mes d’abril hostilitzava els sarraïns de Múrcia, ocupà Alacant i Oriola i arribà fins a les portes de la mateixa capital murciana. La campanya definitiva, amb assistència del rei i dels infants Pere i Jaume, començà a mitjan novembre: en una primera etapa aconseguí la reducció de Villena, Elda, Petrer, Elx i Crevillent. Després d’una entrevista a Alcaraz amb el rei de Castella, Jaume I, partint de la seva base d’Oriola, anà a assetjar la ciutat de Múrcia. Aviat hi inicià converses, i la capitulació tingué lloc pel febrer del 1266; el dia 20 del mateix mes la ciutat ja fou ocupada definitivament. El rei hi romangué fins el 4 de març, després estigué a Alacant fins el 2 d’abril i, havent lliurat tot el territori conquerit a Castella, tornà a València, però deixà a Alacant una guarnició catalanoaragonesa per tal d’assegurar-ne la defensa. Com a conseqüència d’aquesta campanya tot el nord del regne de Múrcia, fins a Cartagena i la mateixa capital, fou poblat de catalans, la qual cosa facilità la incorporació de gran part d’aquella zona al Regne de València el 1296.