i batalla de Muret | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

batalla de Muret

Monument commemoratiu de la batalla de Muret (Muret)
© Fototeca.cat
història hist
Batalla lliurada el 13 de setembre (o el 12 segons altres versions) de 1213 entre les tropes catalanooccitanes, comandades per Pere I de Catalunya-Aragó, i els croats francesos.

Aquests, capitanejats per Simó IV de Montfort, es trobaven assetjats dins la plaça forta de la vila de Muret (Llenguadoc) i sortiren a l’encontre de les forces catalanooccitanes. En una acció que mai no ha pogut ésser explicada satisfactòriament, es llançaren a l’encontre del monarca català i aconseguiren de donar-li mort. Aquest fet decisiu els aportà la victòria, car l’exèrcit catalanooccità, en assabentar-se de la mort del rei, es lliurà a la fuga i fou víctima d’un terrible carnatge. S'ha parlat molt de la temeritat i de l’arrauxament del rei Pere, que, ultra desatendre els consells dels altres participants, s’exposà imprudentment a l’avantguarda del seu exèrcit. Pere III el Cerimoniós digué d’ell en la Crònica que “per sa follia fou mort a Morell”. Amb aquesta desfeta terminà la influència política catalana en les terres llenguadocianes i Occitània anà definitivament vers l’absorció i l’anihilació en mans de la corona francesa.

Col·laboració: 
AES
Llegir més...