Vida i obra
Filla del director de cinema i periodista Magí Murià i germana de l’escriptor Josep Maria Murià. Estudià a l’escola de monges Infant Jesús i posteriorment, entre el 1917 i el 1923, feu estudis mercantils a l’Institut de Cultura i Biblioteca per a la Dona. Després de feines diverses, el 1933 aconseguí una plaça de funcionària a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic i amplià estudis a l’Ateneu Enciclopèdic Popular.
Inicià la seva activitat com a escriptora a la revista La Dona Catalana, dirigida pel seu pare. Entre el 1925 i el 1930 hi publicà poemes, proses literàries i contes. A més del propi nom, hi signà amb els pseudònims Roser Català, Marta Romaní i Anna Maria. Durant els anys trenta col·laborà en nombroses publicacions, especialment a La Nau (en què, a més d’altres proses, publicà els seus primers contes infantils) i a La Rambla. El 1930 publicà el seu primer llibre, El cultiu de la bellesa, un recull d’articles sobre estètica femenina.
A més, al llarg d’aquests anys fou una gran activista cultural i política des d’institucions com el Club Femení i d’Esports de Barcelona o el partit polític Acció Catalana, que el 1932 deixà per incorporar-se a Esquerra Republicana de Catalunya. El 1933 publicà la seva primera novel·la, Joana Mas, un relat psicològic plantejat des d’una visió progressista i moralment oberta que connecta amb la ideologia del seu opuscle La revolució moral (1934). El 1936 passà a militar a Estat Català, el partit escindit d’Esquerra Republicana, i formà part del seu comitè central. Fou membre de la Unió de Dones de Catalunya i cofundadora del Grup Sindical d’Escriptors Catalans. El 1937 s’incorporà a la Institució de les Lletres Catalanes, d’on fou secretària. A més, durant la guerra col·laborà a Revista de Catalunya, Companya, Meridià i Catalans!; formà part de la redacció de Diari de Barcelona, i, tot seguit, de la de Diari de Catalunya, que acabà dirigint. També publicà el pamflet propagandístic El 6 d’octubre i el 19 de juliol (1937). El 1938 aparegué la seva segona novel·la, La peixera, de caràcter més social.
El 1939 s’exilià amb la seva família a França i, en una estada amb altres escriptors al castell de Roissy-en-Brie, conegué el poeta Agustí Bartra, amb qui compartí la resta de la seva vida. El 1940 marxaren a la República Dominicana i el 1941 a Cuba i a Mèxic, on finalment s’establiren. Hi treballà com a traductora de l’anglès i el francès al castellà. Col·laborà assíduament a les revistes de l’exili català a Amèrica Catalunya i Ressorgiment (Buenos Aires); Germanor (Santiago de Xile); Lletres (del consell de redacció de la qual fou membre), La Nova Revista i Pont Blau (Mèxic).
A Mèxic publicà també el llibre de narracions Via de l’Est (1946), ple de ressons de la pròpia experiència a Roissy, i el conte infantil El nen blanc i el nen negre (1947). Així mateix, el 1943 començà a redactar Crònica de la vida d’Agustí Bartra, acabat el 1966 i publicat a Catalunya el 1967 (l’edició definitiva és del 1990). El 1975 complementà aquest volum amb L’obra de Bartra, nova aproximació a la figura del poeta.
El 1970, ella i Bartra tornaren a Catalunya, i el 1971 s’instal·laren a Terrassa. Poc després, publicà la novel·la infantil El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic (1974, premi Josep Maria Folch i Torres) i Pinya de contes (1980), a més de l’obra teatral, també infantil, A Becerola fan ballades (1978). El mateix any aparegué l’antologia de contes propis El país de les fonts, i el 1982, El llibre d’Eli, un conjunt de narracions entrelligades i plenes de components simbòlics. Tot seguit publicà dues noves novel·les: Res no és veritat, Alícia (1984), de to psicològic, i Aquest serà el principi (1986), una extensa recreació autobiogràfica del seu periple vital des dels anys trenta. Paral·lelament, col·laborà a revistes infantils com Cavall Fort o Tretzevents; a Serra d’Or i Oriflama; en diaris com La Vanguardia, Avui o Diari de Terrassa. També edità la seva correspondència amb Mercè Rodoreda (Cartes a l’Anna Murià, 1985 i 1992).
L’any 2001 aparegué l’antologia de contes infantils Les aventures d’una pota de ruc i altres contes; i pòstumament Quatre contes d’exili (2002) i Reflexions de la vellesa (2003), una recopilació d’articles i pensaments dels darrers temps. Amb aquest volum, a més, s’inicià la publicació de les seves obres completes. El 1990 rebé la Creu de Sant Jordi.
Bibliografia
- Aulet, J. (1998): “Anna Murià, entre l’exili i el retorn”. Sd’O, 467, p. 43-47.
- Aulet, J. (2004): “Anna Murià, dona de lletres”. Sd’O, 531, p. 13-16.
- Bacardí, M. (2004): Anna Murià, el vici d’escriure. Barcelona, Pòrtic.
- Bacardí, M. (2006): “Anna Murià, traductora (in)visible”. Quaderns. Revista de Traducció, 13, p. 77-85.
- Campillo, M. (1998): “El grup d’exiliats catalans a Roissy-en-Brie”, dins Aznar Soler, M. (ed.): El exilio literario español de 1939. Barcelona, Gexel, vol. 1, p. 569-577.
- Espinós, J. (2004): “Anna Murià: biografia, autobiografia, ficcions”. Caplletra, 36, p. 153-172.
- Fernández Figueras, J.F. (2003): “Anna Murià: els contextos i l’obra literària” (Pròleg), dins Murià, A.: Reflexions de la vellesa. Barcelona, PAM, p. 9-54.
- Grifell i Sala, Q. (1992): Anna Murià, àlbum de records. Argentona, L’Aixernador.
- Pelegrí, I. i Bacardí, M. (2004): Centenari Anna Murià, 1904-2004. Barcelona, ILC.
- Real i Mercadal, N. (1998): “Anna Murià, novel·lista dels anys 30”. Sd’O, 467, p. 48-49.
- Real i Mercadal, N. (2003): “Les vuit dècades literàries d’Anna Murià”. Sd’O, 517, p. 17-21.
- Real i Mercadal, N. (2005): “La peixera i els inicis d’Anna Murià com a escriptora” (Pròleg), dins Murià, A.: La peixera. Barcelona, PAM, p. 5-25.
- Real i Mercadal, N. (2006): Dona i literatura a la Catalunya de preguerra. Barcelona, PAM.
- Real i Mercadal, N. (2006): Les novel·listes dels anys trenta: obra narrativa i recepció crítica. Barcelona, PAM.
- Soldevila i Balart, Ll. (2007): “Anna Murià: memòria d’una fidelitat”, dins Borja, J.; Espinós, J.; Esteve, A. i Francès, M. Àngels (ed.): Diaris i dietaris. Alacant / València, Denes, p. 203-213.