La meitat meridional del terme, on hi ha situada la vila, és formada per molasses vindobonianes, on hom explota pedreres de marès; al N hi ha l’albufera d'Alcúdia a la qual aporten aigua el torrent de Muro (S) i el de Sant Miquel (N). El 1871 s’acabaren les obres de dessecació de l’albufera realitzades per la New Majorca Land Company, consistent en la canalització dels dos torrents que conflueixen al Canal Gran que desemboca a la badia d’Alcúdia per s’Oberta, i en la construcció de dos canals de drenatge paral·lels al Canal Gran (canal de Siurana). L’obra fracassà en els seus objectius de dessecar l’albufera i fou invadida novament per una vegetació de canyet. Algunes àrees perifèriques foren utilitzades per a conrear arròs, però avui han desaparegut pràcticament. Hom hi practicava la caça i la pesca (anguiles). Amb l’expansió del turisme, part de l’albufera pròxima a la costa ha estat urbanitzada, malgrat l’oposició de científics i ecologistes. El 1982 hi havia 3 076 ha (68,8% de la superfície útil) dedicades sobretot al conreu dels herbacis (76,5%), en regadiu. La ramaderia comprèn uns 425 caps de bestiar boví, uns 535 d’oví, uns 580 de porcí i uns 300 d’aviram. La terra és explotada en el 73,9% pels seus propietaris. La indústria és poc important llevat del treball d’algunes pedreres per a material de la construcció. L’economia ha trobat un complement en els serveis del turisme (5 hotels, amb 1 906 places el 1986). La vila (5 950 h [1991], murers ; 117 m alt.) sorgí en una eminència defensiva allunyada de les marjals. Correspon a l'Algebelí islàmic, que havia estat cap d’un dels dotze districtes mallorquins, adjudicat, a la conquesta cristiana, al comte Hug d’Empúries i al bisbe de Girona i a l’abat de Sant Feliu de Guíxols. Al començament del s. XIV Malgaulí vengué els seus dominis als Font; passaren als Santjoan, als Santmartí i als Togores. El palau comtal era darrere l’església parroquial, a l’E de la vila (el barri es diu encara el Comtat). Jaume II de Mallorca erigí la població en vila el 1300. Inicialment els jurats es reunien a l’antiga esglesieta de la Sang, gòtica, d’una nau, emplaçada a la plaça Major fins a la fi del s. XIX. Durant la revolta dels Forans a Muro tingué lloc una batalla, en la qual els forans derrotaren les forces de l’exèrcit del governador, manat per Jaume Cadell. L’actual església parroquial fou bastida en 1570-1611; conserva una imatge gòtica de sant Joan. La façana fou reformada el s. XVIII. Té un robust campanar quadrat. Els mínims s’establiren el 1589 a l’antiga ermita de Santa Anna de Muro, però bastiren un nou convent en 1703-30. El Museu Etnològic de Muro s’allotja en un antic casal del s. XVII. Fins el 1300 depengué de Muro el poble de Santa Margalida, i l’actual municipi de Llubí en depengué fins el 1836.
Muro de Mallorca
© Fototeca.cat