i Museros | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Museros

Municipi
Horta Nord
Museros
© Fototeca.cat
Municipi de l’Horta del Nord, estès al sector septentrional de la comarca, a la plana al·luvial regada per la séquia de Montcada; el territori s’eleva suaument a l’W.
Població: 
5.623 h
[2009]
Extensió: 
13 km2

El regadiu (un 90% dels conreus) ha estat incrementat amb la perforació de nous pous; l’horta tradicional és dedicada al conreu intensiu d’hortalisses, amb alguns sectors de tarongers, però als regadius nous aquest predomina totalment, fins a constituir una veritable monocultura. El secà, en regressió, és dedicat a garrofers, oliveres i ametllers. La terra és molt repartida, i el 89% és conreada directament pels propietaris. La ramaderia, estabulada, és formada per bestiar boví i porcí. La indústria ha pres un gran dinamisme amb la construcció d’un polígon industrial entre el poble i la carretera de València a Barcelona; hi ha una gran fàbrica de sucs i de conserves vegetals, indústries de plàstics, metal·lúrgiques, alimentàries, magatzems de fruita i construcció. El caràcter comarcal d’aquesta indústria ha fet que no es reflecteixi gaire en l’increment de la població, que ha mantingut un creixement estable i moderat. El poble (4 639 h agl [2006], muserencs ; 17 m alt.) és molt pròxim, gairebé unit, al nucli de Massamagrell; té estació del ferrocarril de via estreta de València a Rafelbunyol. L’església parroquial (Santa Maria), bastida sobre una d’anterior del 1415, fou acabada el 1734. Lloc d’origen islàmic, la Torre de Museros fou conquerida el 1235 per Jaume I i donada a l’orde de Sant Jaume (el comanador atorgà carta de poblament al fur de València el 1279). El 1553 l’orde atorgà una nova carta reservant-se el castell, els forns i l’església. En depengueren la Venta d’Emperador i les Cases de Bàrcena i Macarella. Dins el municipi hi ha l’antic convent dominicà del mas de Sant Onofre. L’any 1978 li fou annexat el terme de la Venta de l’Emperador, que se segregà altre cop el 1985.

Col·laboració: 
JEC
Llegir més...