Bàsicament es tracta d’una remodelació de l’antic Museu Diocesà de Solsona fundat el 1896 pel bisbe Ramon Riu, i ordenat i sistematitzat per Joan Serra i Vilaró des del 1909 i també, a partir del 1913, pel bisbe Francesc Vidal i Barraquer, que li donà un gran impuls i en facilità la instal·lació definitiva a la seu actual, el palau episcopal, construït a partir del 1776. Hi destaca la col·lecció prehistòrica (estacions hallstàttiques de Merlès i de Tiurana, mina de coure de Riner, materials de tres poblats ibèrics i de coves i de sepulcres de la comarca) i, de l’art medieval, les pintures murals de Pedret (segle X) i les del Mestre del Lluçanès, procedents de Sant Pau de Casserres (segle XIII), un calvari de la col·legiata de Cardona, el frontal de Sagàs (segle XII), un retaule de Sant Jaume de Frontanyà (final del segle XIII), un frontal de Sant Martí (segle XIV), un calvari de Lluís Borrassà, procedent de Sant Llorenç de Morunys (1419), la famosa taula del Sant Sopar, de Jaume Ferrer I (segle XV), i altres obres, de Pere Serra, del Mestre de Pentecostès de Cardona (segle XV), del Mestre Cérvoles, etc. Té també algunes talles romàniques, restes escultòriques de la catedral, sarcòfags, etc., i reliquiaris, obres de forja, peces d’orfebreria i algunes col·leccions particulars. Té un singular interès la secció de la sal, creada el 1849 per Joan Riba i formada per curiosos objectes esculpits en sal de Cardona.