El 1315 fou coronat solemnement com a poeta i historiògraf a la seva ciutat. S'hagué d’exiliar per les seves idees polítiques. Escriví, entre altres obres, De Gestis Henrici VII Caesaris (anomenada posteriorment Historia Augusta ) i De gestis italicorum post Henricum VII Caesarem , i les obres poètiques Ecrinis , tragèdia que segueix el model de Sèneca, De obsidione domini Canis i Somnium in aegritudinem , viatge a través del regne d’ultratomba, que té analogies amb la Divina Comèdia.