Fill d’un ferrer i d’una mestra, cursà estudis de magisteri. S'inicià en l’activitat política dins el partit socialista, del qual encapçalà l’ala radical; quan aquesta s’imposà al congrés de Reggio de l’Emília (1912), assolí la direcció del diari milanès Avanti , òrgan oficial del partit. Neutralista en esclatar la Primera Guerra Mundial, poc després féu campanya a favor de la intervenció d’Itàlia en el conflicte, fet que li valgué l’expulsió del diari i del partit. Per difondre el seu ultranacionalisme creà un nou diari, Il Popolo d’Italia , mentre promovia la formació dels fasci di combattimento o grups d’agitació, que, reorganitzats pel març del 1919, constituïren l’embrió del partit feixista ( feixisme ). Finançat pels terratinents i per la gran indústria, desfermà una onada de violència contra els partits d’esquerra i les organitzacions obreres, i el 1921 aconseguí d’ésser elegit diputat. L’oposició a l’Església, a la monarquia i al capitalisme manifestada inicialment s’anà esvaint, alhora que s’accentuava l’antiparlamentarisme i l’aspiració a un estat autoritari defensor de l’ordre tradicional. Després de la marxa sobre Roma del 28 d’octubre de 1922, feta amb la complicitat de l’exèrcit, del govern i del rei Víctor Manuel III, aquest el nomenà cap de govern; durant els tres anys següents, assumint tots els poders, d’una manera gradual, implantà una dictadura. Hàbil i oportunista i recolzat en un notable aparell propagandístic, obtingué l’adhesió d’un sector del país. Resolgué el vell plet amb el papat ( pactes del Laterà ), dugué a terme costoses obres d’infraestructura (ferrocarrils, carreteres, dessecació de regions pantanoses) i seguí una política exterior agressiva, que en alguns moments renovà somnis expansionistes (conquesta d’Etiòpia, 1935; annexió d’Albània, 1939; ajudà les tropes franquistes des de l’inici de la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, etc.). L’hostilitat al comunisme i la influència del seu gendre i ministre d’afers estrangers, comte Ciano, l’acostaren a l’Alemanya hitleriana, amb la qual signà un pacte d’amistat (l’Eix) el 1936. El 10 de juny de 1940, creient irreversibles els triomfs alemanys, declarà la guerra als aliats, i per l’octubre següent intentà d’ocupar Grècia, debades. Aquest fracàs i les derrotes a Líbia i a l’Àfrica oriental l’obligaren a subordinar-se als dictats de Hitler. El 25 de juliol de 1943, davant els progressos aliats, fou enderrocat per un cop d’estat promogut pel rei i empresonat als Apenins. Alliberat pels paracaigudistes de Skorzeny (12 de setembre de 1943), creà a la zona d’Itàlia sotmesa als nazis una república feixista (república de Salò). En apropar-se les tropes aliades mirà de fugir a Suïssa, però, capturat a Dongo pels partisans (27 d’abril de 1945), l’endemà fou afusellat a Mezzegra juntament amb la seva amant Chiara Petacci.
Benito Mussolini
© Fototeca.cat
Polític italià.