Formà part del corrent Tulenkantajat però sense acceptar el futurisme ni la idealització de l’exotisme. El seu interès pel folklore i els mites populars es reflecteix en la influència de les formes populars en la seva poesia.
Publicà, entre altres, els llibres de poemes Laulu ihanista silmistä (‘La balada dels vuit encanteris’, 1925), Jää hyväiset Arkadialle (‘Adeu a l’Arcàdia’, 1945), Valikoima runoja (‘Poesies escollides’, 1958), i els d’assaig Suomalaisen muinaisrunouden maailma (‘El món de l’antiga poesia finlandesa’, 1935) i Soumalaine mytologia (‘La mitologia finlandesa’, 1967). Fou membre de l’Acadèmia Finlandesa des del 1953.