Formada a l’acadèmia Colarossi de París, alternà al principi les seves activitats a França i a Catalunya. El 1911 inaugurà pràcticament la nova sala d’exposicions de Josep Dalmau —a qui feu un retrat (Museu d’Art Modern de Barcelona)—, al carrer de la Portaferrissa de Barcelona, on l’any següent mostrà una exposició col·lectiva d’artistes polonesos. Els seus retrats presentats al XXIII Salon de la Société Nationale de París (1913) foren destacats per Apollinaire com les obres d’aparença més moderna de l’exposició. Amiga del pintor Pere Farró, visqué amb ell a Girona, on aglutinà un grup internacional d’artistes —entre els quals hi havia Xavier Monsalvatje i Iglésias, Manolo Hugué i Celso Lagar—, dissolt en esclatar la Primera Guerra Mundial, i exposà individualment a la Societat Athenea (1914). Sobresortí especialment en la figura i el retrat (feu els d’Albert Roussel, Pompon, H. Barbusse, G. Courteline, etc.). Guanyà una medalla d’or a l’Exposition Universelle de París del 1937 i exposà a Pittsburgh, Venècia, Nova York, Londres, Varsòvia, etc. Hi ha obra seva als museus d’Alger, Barcelona (Sagrada Família, 1912), Girona (Paisatge), París, Lió i altres ciutats franceses. Conreà una pintura molt construïda i amb forta base de dibuix, acolorida amb petits tocs de tons vius.
Retrat del pintor L.G. (1910), per Mela Mutermilch
© Fototeca.cat
Pintora polonesa, coneguda amb el pseudònim de Mela Muter (de nom real Maria Melania Mutermilch), naturalitzada francesa el 1902.