Fins a nou anys visqué a Brussel·les. Després d’estudis inacabats a la Universitat de Rosario (Bogotà), des del principi dels anys quaranta exercí el periodisme i també treballà per a diverses empreses multinacionals. Residí a Mèxic a partir del 1956. Tingué una relació molt estreta, personal i literària, amb Octavio Paz i Gabriel García Márquez.
Es donà a conèixer a través del periòdic El Espectador de Bogotà, on aparegueren poemes seus. El 1947 publicà el primer recull poètic, La balanza, al qual seguiren Los elementos del desastre (1953), Los trabajos perdidos (1960), Diario de Lecumberri, Poesía 1947-1970 (1973), exposició enlluernadora de la seva experiència personal de la presó del Districte Federal, i Un homenaje y siete nocturnos (1986). Més tardanament, es dedicà a la prosa poètica i a la novel·la, amb relats centrats en el personatge de Maqroll el Gaviero: La mansión de Araucaíma (1973), Caravansary (1982), Ilona llega con la lluvia (1988, premi Xavier Villaurrutia), Un bel morir (1989), Un resplandor desnudo (1990) i Tríptico de Mar y Tierra (1993). Aquest mateix any fou publicat el recull de novel·les Empresas y tribulaciones de Maqroll (1993).
Rebé també els premis Reina Sofía de poesia (1997), Príncipe de Asturias de les lletres (1997), Cervantes (2001) i Neustadt de Literatura (2002).