De família camperola, el 1909 ingressà al seminari catòlic de Seinai, i el 1932 abandonà la carrera eclesiàstica. Amplià estudis a Peterburg, Friburg i Munic, i en 1923-54 ensenyà a les universitats de Vílnius i Kaunas. Els primers poemes, recollits a Raudoni žiedai (‘Flors roges’, 1913), palesen l’empremta del Romanticisme i la cultura popular. A partir del 1918, i coincidint amb la independència de Lituània, compongué poemes patriòtics i místics com Vergas (‘L’esclau’, 1924). En prosa adoptà tècniques realistes i escriví la novel·la psicològica Altoriu šešėly (‘A l’ombra de l’altar’, 1933) i Sukilėliai, que descriu l’aixecament camperol del 1863. Destacà també com a traductor i com a crític.