Presidenta de la federació sueca de dones professionals (1935-38 i 1940-42), inicià la seva activitat pública en diferents comitès governamentals orientats a l’àmbit social en 1935-50. Directora (1951-56) del departament de ciències socials de la UNESCO i ambaixadora del seu país a l’Índia (1956-61), fou elegida senadora el 1962, i nomenada ministra i delegada a Ginebra sobre qüestions de desarmament (1966-73). Durant els anys seixanta formà part de diferents comitès internacionals de l’ONU. Defensora activa del desarmament i dels drets humans, el 1982 compartí el premi Nobel de la pau amb el diplomàtic mexicà Alfonso García Robles.