Fill i, probablement, successor del monarca Demarat (que havia estat deposat), s’emparà del poder el 206 aC. Continuador del programa de reformes internes de Cleòmenes III, confiscà les terres i en féu una nova distribució. Volgué reorganitzar la potència militar espartana per combatre la Lliga Aquea, però no ho aconseguí, malgrat les seves temptatives d’entesa amb Filip V de Macedònia, amb els romans, amb Antíoc III de Síria i amb els etolis. Malvist pels seus intents d’efectuar una revolució social violenta, morí víctima d’un cop d’estat, el 192 aC.