Vida i obra
Ordenat de sacerdot i doctorat en teologia a Avinyó, tornà a Mallorca. Una lletra de Francesc Xavier contant la seva activitat a l’Índia el mogué a entrar a la Companyia de Jesús (1545), després d’haver visitat Roma, hoste del seu amic Jaume del Pozzo, i d’haver practicat els exercicis amb Jeroni Domènec. Com a primer rector del col·legi-universitat de Messina (1548-52), hi organitzà els estudis humanístics i doctrinals a la manera de París, mètode seguit després per tots els col·legis de la Companyia.
Promulgà i comentà les constitucions del novell orde a Sicília, a Portugal i a Espanya. El 1555 visità Baviera i Àustria, a favor de la restauració religiosa. Fou assistent del pare general Diego Laínez per als afers de l’Imperi i de França (1558-60) i comissari d’aquest (1560-63) i del seu successor, Francesc de Borja (1566-68), arreu d’Europa, particularment a l’Imperi, on contribuí definitivament a l’expansió de la Companyia de Jesús, a la fundació de nous col·legis i a l’obra de restauració catòlica.
Com a teòleg tridentí, el 1562, procurà de fomentar les bones relacions entre el concili i l’emperador Ferran I, llavors resident a Innsbruck. Tot sent assistent de Borja a Roma per als afers d’Espanya, des del 1565, i vicari seu en 1571-72, hagué de viatjar ben sovint; el 1566 anà a Augsburg com a conseller del cardenal Commendone, per obtenir l’aprovació dels decrets tridentins per part de la dieta imperial. Els darrers anys es retirà a Hall (Tirol), com a escriptor.
La seva llengua literària fou exclusivament el llatí humanístic, que alternava, en la correspondència, amb l’italià i el castellà, i feia servir el català per al carteig més reservat amb Borja. De la seva obra literària destaquen la seva autobiografia, model d’introspecció íntima i d’eficàcia estilística, i els dos volums, sovint reeditats, Euangelicae historiae imagines (1593) i Adnotationes et meditationes in Euangelia (1594), comentari de l’anterior, publicats pòstumament a Anvers, il·lustrats amb gravats flamencs de gran mèrit que tingueren una important influència artística. Constitueixen la culminació de la meditació jesuítica mitjançant imatges, amb arrels en l’ars lul·liana, ben coneguda de Nadal, i l’art de la memòria. Segurament intervingué —amb J.L. ↑Vileta— en l’exclusió de Llull de l’índex romà de llibres prohibits (1563).
Bibliografia
- Batllori, M. (1996): Les reformes religioses al segle XVI (Obra completa, VI). València, Tres i Quatre, p. 295-349.
- Flor, F.R. de l. (1996): Teatro de la memoria. Siete ensayos sobre mnemotecnia española de los siglos XVII y XVIII. Salamanca, Junta de Castilla y León. Consejería de Educación y Ciencia, p. 83-94.
- Nadal, J. (1975), (ed. facs. Anvers 1607): Evangelicae Historiae Imagines. Barcelona, Albir.
- Nicolau, M. (1949): Jerónimo Nadal. Obras y doctrinas espirituales. Madrid.
- Rodríguez G. de Ceballos, A. (1974): “Las Imágenes de la Historia Evangélica del P. Jerónimo Nadal en el marco del jesuitismo y la Contrarreforma”. Traza y Baza, 5, p. 77-95.