i Jeroni Nadal | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Jeroni Nadal

Literatura    Cristianisme
Jeroni Nadal
© Fototeca.cat
història eclesiàstica hist ecl i literatura lit
Jesuïta i escriptor.
Palma, Mallorca, 1507 — Roma, 1580

A la facultat d’arts d’Alcalá i a la de teologia de París començà a tractar sant Ignasi de Loiola i els seus companys, però malfiant-se'n. Ordenat de sacerdot i doctorat en teologia a Avinyó, tornà a Mallorca. Una lletra de Francesc Xavier contant la seva activitat a l’Índia el mogué a entrar a la Companyia de Jesús (1545), després d’haver visitat Roma, hoste del seu amic Jaume del Pozzo, i d’haver practicat els exercicis amb Jeroni Domènec. Com a primer rector del col·legi-universitat de Messina (1548-52), hi organitzà els estudis humanístics i doctrinals a la manera de París, mètode seguit després per tots els col·legis de la Companyia. Promulgà i comentà les constitucions del novell orde a Sicília, a Portugal i a Espanya. El 1555 visità Baviera i Àustria, a favor de la restauració religiosa. Fou assistent del pare general Diego Laínez per als afers de l’Imperi i de França (1558-60) i comissari d’aquest (1560-63) i del seu successor, Francesc de Borja (1566-68), arreu d’Europa, particularment a l’Imperi, on contribuí definitivament a l’expansió de la Companyia de Jesús, a la fundació de nous col·legis i a l’obra de restauració catòlica. Com a teòleg tridentí, el 1562, procurà de fomentar les bones relacions entre el concili i l’emperador Ferran I, llavors resident a Innsbruck. Tot essent assistent de Borja a Roma per als afers d’Espanya, des del 1565, i vicari seu en 1571-72, hagué de viatjar ben sovint; el 1566 anà a Augsburg com a conseller del cardenal Commendone, per obtenir l’aprovació dels decrets tridentins per part de la dieta imperial. Els darrers anys es retirà a Hall (Tirol), com a escriptor. La seva llengua literària fou exclusivament el llatí humanístic, que alternava, en la correspondència, amb l’italià i el castellà, i feia servir el català per al carteig més reservat amb Borja. Cal assenyalar la seva autobiografia, model d’introspecció íntima i d’eficàcia estilística, i els dos volums, sovint reeditats, Evangelicae historiae imagines i Adnotationes et meditationes , publicats pòstumament a Anvers (1593-94), il·lustrats amb fins gravats flamencs.

Col·laboració: 
MiBa
Llegir més...