Formats, una gran part, en l’àmbit de l’artesania tradicional, uniren les característiques rococó i populars de la zona a les japoneses i simbolistes de l’Art Nouveau, que ells accentuaren sobre manera. La creació, el 1901, de l’École de Nancy. Alliance Provinciale des Industries de l’Art a fi de fomentar el desenvolupament de l’artesania fora de la regió parisenca donà una gran coherència al moviment, i Nancy esdevingué el nucli d’Art Nouveau francès més important després de París. Malgrat el seu caràcter local, l’escola de Nancy prengué part en manifestacions artístiques internacionals, a París (1903) i a Munic (1908), i les seves peces obtingueren un gran ressò. Els artistes més importants de l’escola foren, a més de Gallé, Eugène Vallin, Louis Majorelle, Auguste i Antonin Daum, Jacques Grüber i Émile André.