Estableix la llibertat de consciència a tot el regne, la llibertat ampliada de culte, tot mantenint la prohibició per a la capital, l’usdefruit per als hugonots de tots els drets civils, la creació de cambres especials per a garantir els drets establerts i el lliurament de 200 places com a garantia i llocs de seguretat. S’oposaren a aquest edicte tant el parlament de París com el papa. La seva revocació per Lluís XIV (18 d’octubre de 1685) donà lloc a la revolta dels camisards (1702-09), a l’emigració d’una bona part dels hugonots i a la reducció a la clandestinitat, fins que obtingueren el reconeixement legal, el 1787, de la resta.