i Narcís | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Narcís

Cristianisme
història eclesiàstica hist ecl
Suposat bisbe i màrtir, venerat a Girona.
?, ? — ?, ?

És probable que sigui un desdoblament del bisbe Narcís de Jerusalem (s. III-IV). La llegenda de sant Narcís de Girona, fruit de successives ampliacions d’una falsa Conversió d’Afra i d’altres de degudes a l’abat Udalscalc del monestir dels sants Ulric i Afra d’Augsburg, fou coneguda a Girona des del final del s. X fins al començament del s. XIV. Segons aquesta llegenda Narcís fou bisbe d’Augsburg, on convertí Afra, la seva mare i les seves companyes. Tot seguit anà a Girona, amb el diaca Feliu (diferent del màrtir autèntic gironí), i hi sofrí martiri, amb tres punyalades, mentre celebrava la missa. Relíquies de la seva roba foren enviades a Augsburg el 1087, però no el seu cos, puix que hom el creia incorrupte. El bisbe Oliba de Vic predicà un sermó a Girona en honor de sant Narcís vers el 1043. La festa se celebrava el 5 d’agost (diada de santa Afra), però passà després al 29 d’octubre —dia que el falsari Adó de Viena (s. IX) col·locà la memòria del Narcís de Jerusalem—. El sepulcre gòtic de sant Narcís fou fet el 1328. En l’urna d’argent, del s. XVIII, que conté les suposades relíquies seves, es conserva una estola brodada per una dama, Maria, que podria ésser que fos del s. XI.

Col·laboració: 
AMM
sant
Llegir més...