i Navarcles | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Navarcles

Municipi
Bages
Vista del nucli de Navarcles
© CIC-Moià
Municipi del Bages, a l’esquerra del Llobregat, a l’extrem E del pla de Bages.
Població: 
5.947 h
[2009]
Extensió: 
6 km2

Situació i presentació

És el terme més petit de la comarca. Se situa entre els termes de Sant Fruitós de Bages (W), Sallent (NW), Artés (N), Calders (E) i Talamanca (S).

El territori és a l’esquerra del Llobregat, que rep un afluent important, la riera de Calders. Hi abunden les fonts, com les anomenades de la Mina, de la Cura, de Solervicenç, del Sobreeixidor, de Santa Margarida, la Font Vella, del Llac, del Lleó, la Font Calda i la Font Nova, entre d’altres. En el paisatge predominen les formes rectilínies i els replans estructurals a conseqüència de la disposició horitzontal de les capes alternes de margues i gresos.

El lloc de Navarculas, que etimològicament significa “petites comes o replans”, és documentat des dels anys 940 i 960, i al·ludeix a una antiga masia o casa pairal d’aquest nom.

El terme comprèn, a més del poble de Navarcles, cap administratiu, el raval de la Planota al peu de la carretera que ve de Manresa i mena a Talamanca, la colònia del el Galobard i la urbanització del el Llac construïda al costat d’un llac artificial que fa uns 50 m d’amplada i 200 m de llargada. Una carretera local uneix el poble amb una altra carretera local que comunica cap al N amb la carretera estatal C-25 de Manresa a Vic i cap al S amb Matadepera.

La població i l'economia

En el fogatjament més antic, del 1368, figurava una població (navarclins) de 21 focs, que passaven a ser 18 el 1553; els 150 h del 1718 pujaren a 1 571 h el 1860 i a 1 876 h el 1887. El municipi experimentà un augment progressiu de població fins al final del segle XIX. Les primeres dècades del segle XX foren una època d’alts i baixos; el 1940 començà la recuperació a causa del dinamisme econòmic i, posteriorment, per la proximitat de Manresa, que ha permès que molts navarclins treballin a la ciutat i alhora que molts manresans fixin llur primera (o segona) residència en aquest municipi. El 1986 tenia 5 010 h, 5 111 h el 1991, 5225 h el 1996 i 5 638 h el 2005.

Des del procés d’industrialització l’agricultura ha estat una ocupació marginal i complementària del treball a les fàbriques. Els horts d’explotació familiar i les vinyes, treballats generalment a hores, eren una mostra eloqüent d’aquest tarannà. Les pinedes i les brolles han envaït una part de les vinyes antigues, i el poc terreny conreat es dedica als cereals (ordi i blat). La ramaderia és un complement de l’activitat agrària, i principalment es dedica a la cria d’aviram i porcs.

Aspecte de la masia del Galobard
© CIC-Moià
Navarcles és un nucli eminentment industrial que conegué un gran desenvolupament, gràcies a les fàbriques que s’hi van instal·lar i pel fet d’haver-se convertit en una àrea de descongestió de Manresa. Moltes de les primeres instal·lacions industrials recorden les primitives dedicacions que tenien els indrets: la fàbrica que hom anomenà del Riu ocupava el mateix lloc i utilitzava els mateixos canals i rescloses que foren del molí del poble; també a la confluència de la riera de Calders amb el Llobregat, una fàbrica cotonera substituí l’antic molí d’en Serra, documentat almenys des del segle XIV; finalment, al peu de la vella masia del Galobard, riu amunt i a la mateixa riba esquerra, aparegué la colònia fabril del Galobard. Les empreses que funcionen al municipi són principalment del sector tèxtil i un nombre important de petits tallers familiars que treballen per a empreses de Manresa. Hi ha polígon industrial.

La concentració comercial del cap de municipi es produeix en els carrers de més tradició dins del nucli antic del poble. Hom hi celebra mercat setmanal el divendres. Des del 1980 es fa anualment, en data variable entorn el dia de Sant Josep, l’exposició multisectorial Fira-Mercat de Navarcles. En aquesta fira es poden trobar exposats cotxes, camions, maquinària agrícola, bestiar i objectes d’artesania.

El poble de Navarcles

El poble de Navarcles (269 m; 5 453 h el 2006), és situat a l’esquerra de la riera de Calders, prop de la confluència amb el Llobregat. El nucli es va formar al voltant de l’església parroquial; la sagrera és esmentada ja l’any 1050. Hom destaca el Pont Vell o pont de Navarcles (segle XVII), que assegurà el procés d’industrialització del poble en garantir el pas del Llobregat.

A partir del segle XIX, i fins a la primera meitat del segle XX, es realitzaren les actuacions urbanístiques que tindrien més transcendència per al futur desenvolupament de la població: la plaça del Llobregat (1884), l’ajuntament (1912) i la plaça del Mercat i el passeig de Cervantes. La immigració de les dècades del 1950 al 1970 provocà un eixamplament dispers del poble, sense pla d’ordenament previ, com reflecteix el dens nucli del barri de Sant Bartomeu, al costat de la riera de Navarcles.

Porta d’entrada de l’església de Sant Bartomeu de Navarcles
© Fototeca.cat
El temple parroquial és obra de la segona meitat del segle XVII, edificat en el solar del temple primitiu, que devia ésser d’època i estil romànics. Una primera modificació important de l’església vella fou la construcció de la capella del Roser, per a la qual els escultors manresans Pau i Josep Sunyer realitzaren un retaule barroc l’any 1672. El característic campanar quadrangular data del 1697 i la façana, que significà l’acabament de l’obra del temple, és de l’any 1700. El 1830 fou construïda l’escalinata d’accés principal i anys després, el 1893, la Capella Fonda o del Santíssim. Després de l’exclaustració forçosa del monestir de Sant Benet el 1863, la parròquia de Navarcles acollí les relíquies de sant Valentí, de tradicional veneració en aquell cenobi, adoptat com a patró del poble des de l’any 1690. Acabada la guerra civil de 1936-39, i desaparegudes les relíquies del sant, hom conserva la petita urna o arqueta d’argent repussat, de la primeria del segle XVII, que les contenia. Sant Benet pertany a la parròquia de Navarcles, si bé la jurisdicció municipal correspon a Sant Fruitós de Bages.

La capella de Sant Bartomeu data del segle XIII però fou renovada al segle XVIII amb una portada romànica a la façana de migdia. Els seus antecedents són romans; al mateix enclavament de l’edifici hi havia una vil·la romana de la qual es van descobrir els fonaments i una sitja, a més d’altres restes com monedes paleocristianes i trossos de ceràmica. Des del punt de vista arquitectònic destaca el fet que aquest edifici romànic sigui el producte de la unió de dues edificacions que es van fer en diferents èpoques consecutives. La guerra civil de 1936-39 l’afectà profundament, fou profanada i després d’alguns anys d’abandó fou destinada a galliner. El 1986 l’edifici estava pràcticament en ruïnes, i el 1989 s’acabà la rehabilitació: de l’antiga capella s’han integrat a un nou edifici, construït amb materials moderns sense fer cap tipus de reconstrucció, el mur de migdia amb els arcs del porxo del segle XIII, la façana davantera amb la portalada i el campanar, un tros d’absis i una part de la coberta de les teules. L’element arquitectònic més interessant de l’antic temple, a desgrat de les mutilacions, és, sens dubte, la porta que dóna entrada a la capella, situada al mur de ponent.

Vista parcial del llac de Navarcles
© CIC-Moià
Des de l’any 1996 al nucli hi ha el Parc del Llac, un embassament artificial d’aigua de la riera de Calders, enmig d’unes cingleres espectaculars que converteixen l’entorn en un paratge natural atractiu i lúdic, on es pot passejar i practicar esports d’aventura.

Navarcles celebra la festa major d’hivern el 14 de febrer, festivitat de sant Valentí. Una antiga llegenda oral diu que la mainada que toca amb les mans les despulles del sant aconseguiran de parlar amb més claredat. Per l’abril, el cap de setmana després del 23, es fa l’aplec de Sant Jordi. El tercer diumenge després de Pasqua se celebra la festa de la Parròquia amb una arrossada a la Font Nova. La festa major d’estiu és el 15 d’agost. A partir de Sant Joan cada barri celebra la seva festa.

La història

Documents dels anys 940 i 960 fan esment del lloc de Navarculas. La delimitació de la rodalia de Santa Maria de Manresa, del 1020, parla del gual —o pas del Llobregat— del mateix indret com a fita de la circumscripció de la ciutat i la seva parròquia. Poc temps després, el 1023, es coneix ja l’existència de l’església de Santa Maria de Navarcles, a favor de la qual el clergue vigatà Radulf féu llegat testamentari d’un ase dit borrell (de pèl vermellós?) perquè, venent-lo, el seu import servís per a refer una campana. No se sap res del temple, però sí de la campana que brandava al campanar. En el testament de Sunyer Randulf, del 1050, ja s’esmenta la sagrera. El domini senyorial del terme i la parròquia de Navarcles, que l’any 1093 pertanyia al cavaller Hug Dalmau, en aquesta data i per voluntat testamentària, fou dividit entre l’església de Sant Pere de Vic i el monestir de Sant Benet de Bages. Des de mitjan segle XII fins a l’extinció de la comunitat monàstica al segle XIX, l’abat de Sant Benet —i després de l’any 1593, l’abat de Montserrat, que l’absorbí— fou senyor civil del terme de Navarcles.

Navarcles fou la primera població bagenca que tingué la seva història escrita amb caràcter científic per un antic vicari de la parròquia, el Dr. Fortià Solà, i editada el 1910. Un altre clergue navarclí, el rector Víctor Masanés, de mitjan segle XIX, és autor d’una monografia titulada La Tebayda del llano de Bages, o sea Historia del origen, desarrollo y exclaustración del monasterio de Sant Benito de Bages, que roman inèdita.

Col·laboració: 
JoMG
Llegir més...