Inicià la carrera al servei del marquès de Cotrone, fent el cors. Del 1500 al 1507 lluità a Itàlia al servei del Gran Capità i posà en pràctica el seu mètode de tàctica militar a base de mines terrestres; en fou recompensat amb el comtat d’Oliveto. Passà després a l’Àfrica, prengué Vélez de la Gomera (1508), participà en la presa d’Orà (1509), conquerí Bugia (1510) i sotmeté Alger, Tunis, Tremicèu i Trípoli. El 1512, de nou a Itàlia, com a capità general de la infanteria, participà en la batalla de Ravenna; empresonat pels francesos, fou rescatat per Francesc I de França, que el nomenà general dels seus exèrcits; Ferran II li confiscà el comtat d’Oliveto, que fou lliurat a Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens. Al servei de França, prengué el Milanesat, intervingué en la batalla de Marignano (1516) i de La Bicocca (1523) i fou fet presoner per l’exèrcit imperial; alliberat el 1526 després del tractat de Madrid i novament empresonat, morí a la fortalesa del Castell Nou, potser ofegat.