cultura del Nazca

Teixit nazca

© X. Pintanel

Cultura precolombina americana que es desenvolupà a la regió costanera del sud del Perú del 300 aC al 1000 dC, a la vall del riu Nazca.

Els jaciments d’aquesta cultura són terra endins, a uns 80 km de la costa, en una regió desèrtica i desolada. Hom no coneix ciutats ni centres religiosos del poble creador d’aquesta cultura; tots els materials coneguts procedeixen de les tombes, que consisteixen en pous profunds i verticals que van a parar a cambres on hi ha les mòmies embolcallades amb mantells, ponchos i altres peces de roba i adornades amb joies d’or, d’argent i de coure. Aquestes robes poden ésser de cotó o de fina llana de vicunya i alpaca, i tant per les tècniques del teixit com pel colorit i la varietat dels dibuixos són realment admirables. Hom hi ha pogut identificar fins a 190 tonalitats diferents de color, a més de dibuixos geomètrics, zoomòrfics, antropomòrfics i àdhuc d’escenes. Quant a les tècniques que hi són emprades, n'han estat reconegudes les de brocat, tapisseria, brodat, gases, calats i treballs de punt de mitja. Al voltant dels cadàvers hi ha ceràmica abundant, de formes simples, de pasta molt fina i ben cuita i amb dibuixos delimitats per traços negres. També pertanyen a la cultura del Nazca dues estranyes realitzacions. D’una banda, hi ha un monument anomenat La estaquería , format per llargues fileres de troncs d’arbre clavats a terra i endurits pel pas dels segles, de finalitat desconeguda. D’altra banda, hi ha un conjunt de figures i de ratlles (fetes sobre la terra) monumentals que, ateses llurs dimensions, han d’ésser vistes des de l’aire per tal de copsar-ne els dissenys, que formen figures d’animals o dibuixos geomètrics; hom suposa que devia ésser una mena de calendari i que les figures d’animals servien per a determinar el moviment de certs astres; les figures i les ratlles foren fetes gratant la superfície de la terra o apilotant pedretes i sorra.