Professor d’ensenyament mitjà fins el 1920, s’adherí (1943) al moviment partisà de resistència i fou (1946) president del consell de la república popular federativa croata. Destaca la seva abundant producció poètica, inspirada preferentment, en el primer període, en la mitologia eslava i en temes llegendaris i històrics: Slavenske legende (‘Llegendes eslaves’, 1900), Hrvatski Kraljevi (‘Reis croats’, 1912). D’un to més intimista són Nove pjesme (‘Poesies noves’, 1923) i Pjesni Ljuvene (‘Cançons d’amor’, 1915). Obtingué una gran popularitat la poesia que escriví en la guerrilla: Partizanke (‘Cants partisans’, 1944). De la seva prosa cal esmentar el llibre de relats Priče s ostrva, iz grada i sa planine (‘Contes illencs, ciutadans i muntanyencs’, 1927) i la novel·la Pastir Loda (‘El pastor Loda’, 1938-39).