Fănuș Neagu

(Grădiştea, Galaţi, 5 d’abril de 1932 — Bucarest, 24 de maig de 2011)

Escriptor romanès.

Cursà estudis inacabats de filologia a la Universitat de Bucarest (1954-57) i començà a publicar poemes el 1954 en revistes literàries i, el 1960, el primer recull, Ningea în Bărăgan (‘Ha nevat a Bărăgan’). Conreà també la novel·la curta i dins la seva obra cal destacar Somnul de la amiază (‘Somni de migdia’, 1960), Caii albi din oraşul Bucureşti (‘Els cavalls blancs de la ciutat de Bucarest’, 1967), Îngerul a strigat (‘L’àngel ha cridat’, 1968), Scaunul singurătății (‘El lloc de la solitud’, 1988) i Amantul Marii Doamne Dracula (‘L’amant del comte Dràcula’, 2001), i les memòries Cartea cu prieteni (‘El llibre amb amics’, 1978) i Insomnii de mătase (‘Insomni de seda’, 1981). Autor d’una vintena de guions cinematogràfics, en 1993-96 fou director del Teatre Nacional de Bucarest i el 2001 esdevingué membre numerari de l’Acadèmia Romanesa.